COM AVALUEM DES DEL SIViT-TC

En pensar en l'avaluació del T.C. plantegem una fenomenologia que està inscrita en la complexitat:

 ·  Les causes i els efectes presenten relacions complicades

·   Els problemes estan interconnectats a una xarxa dinàmica.

·    Està present la no-linealitat.

 La conducta no és una línia recta, sinó més aviat una línia ondulada, amb crestes i valls, són fluctuacions que es donen dins de certs límits. Si aquestes fluctuacions sobrepassen aquests límits llavors estem en el terreny del patològic i com patologies mereixen la realització de diagnòstics, però assumim que en el diagnòstic categorial, (Trastorn de la conducta) no es completa ni conclou el coneixement.

El plantejament que fem des del SIViT-TC es de diàleg amb la realitat més que simplificar, mesurar o explicar-la mitjançant altres mètodes clínics o d'investigació rígids.

No concebi’m les estructures clíniques com a entitats discretes, sense solució de continuïtat amb les altres estructures clíniques, ni amb els components d'ordre social, biològics, antropològics i culturals que les envolten.

L'avaluació del T.C. la situem  en el marc d'una lògica configuracional, que ens permet situar-nos en el centre del procés, relacionant-nos amb el problema singular de cada noi / a amb TC i sent aquests subjectes actius, enfront d'opcions clíniques qualitatives o quantitatives.

Hi ha múltiples raons que podrien convergir perquè un nen manifesti Trastorn de la conducta: problemes familiars, situacions d'abús i / o violència, desnutrició infantil, dificultats en la visió i / o audició no diagnosticades, problemes socioeconòmics, així com també dificultats atencionals, que poden o no tenir un origen neurològic.

Per tant, serà necessària un aprofundiment de cada cas en particular per rastrejar què li passa a cada un dels nens que ens desafien a la nostra tasca docent amb la clínica de l'acte.

SIViT-TC Servei d’identificació, Valoració i Tractament de nens i adolescents amb Trastorn de la Conducta. SERVEIS ATENCIÓ TERAPÈUTICA. Viladecans.

Considerem que el trastorn de la conducta, no és una entitat clínica discreta i és de difícil categorització. Es difícil pels clínics posar-se d'acord en la seva delimitació diagnòstica i per suposat en la variabilitat, en el pronòstic i en les estratègies terapèutiques i d'intervenció. 

A l'hora d'abordar el trastorn de la conducta no podem pensar en una resposta unívoca des d'un únic saber. Pensem el subjecte amb T.C. en relació a un marc en què poden interrelacionar-se diverses disciplines: la psicologia, la psicopedagogia, la sociologia, la medicina, la psicoanàlisi, la psiquiatria...

El trastorn de la conducta es caracteritza per una forma persistent i reiterada de comportament agressiu, reptador, actuador i de no acceptació de les normes que regulen les institucions eductives, familiars... Es tracta per tant de desviacions més greus que la simple "maldat" infantil o rebel.lia adolescent.

 Els actes antisocials aïllats no són, per si mateixos, base per al diagnòstic, que implica una forma duradora de comportament. Els trets del T.C. poden també ser secundaris a altres trastorns psiquiàtrics.

 En el SIViT-TC no pretenem trobar respostes senzilles i simplificadores, sinó explorar en les profunditats de la complexitat del trastorn. Plantejar la situació en termes de complexitat és diferent a pensar en termes de completesa. Volem dir que no tractarem de trobar úniques respostes totalitzadores a les diferents problemàtiques que els alumnes amb TC plantegen a les aules i les institucions educatives a les que assisteixen.

Els factors constitucionals, el bagatge que un subjecte porta en néixer, sumat a les vivències infantils, hauran de creuar-se amb certs factors desencadenants perquè determinada simptomatologia es posi de manifest.

Per la nostra experiència en el tractament de nois i adolescents amb T.C. considerem necessari plantejar-nos la clínica des del paradigma de la complexitat.