Psicología infanto-Juvenil

QUAN UN INFANT ADOLESCENT A D'ANAR A UN PSICÒLEG/PSICOTERAPEUTA?

 

Hi ha moltes circumstancies a la vida d'un nen o adolescent i que poden constituir-se com a demanda d'ajuda al
psicòleg/psicoterapeuta. Quan així ho hagi recomanat un professional de la salut o de l'àmbit educatiu o social.
Quan percebem en els nens o adolescents una persistent sensació de malestar, problemes de conducta o insatisfacció immotivada.

 

  • Problemes amb el son, amb l'alimentació, amb el rendiment escolar.
  • Problemes de relació interpersonal a nivell familiar o social.

 

La psicoteràpia infantil i adolescent te en compte l'estadi evolutiu dels seus pacients. Per això, les tècniques difereixen de les que es fan servir a la teràpia d'adults. La conversa sempre està present però les dinàmiques de joc també. Considerem a la família com a un sistema, i tot sovint les tècniques emprades fan una utilització del joc com a mitjà de comunicació amb el nen. Jugar, dibuixar, construir i conversar són formes importants que utilitzem per compartir sentiments i resoldre problemes.

 

Com a part de l'avaluació inicial, es determinarà la necessitat de la psicoteràpia. Aquesta decisió estarà basada en factors com ara els problemes presentats, el seu historial, edat, educació, nivell de desenvolupament, habilitat per cooperar amb el tractament i la decisió de quin tipus d'intervenció és la més compatible per a resoldre els problemes trobats en el pacient.
La psicoteràpia es pot dur a terme si es creu convenient i necessari en combinació amb altres tractaments de tipus farmacològic, escolar, del llenguatge...

 

LA PSICOTERAPIA PER A INFANTS I ADOLESCENTS ESTÀ RECOMENADA PER:

 

  • Inadaptació escolar i/o familiar.
  • Episodis de tristesa, plor, depressió.
  • Aïllament o retraïment social.
  • Bullying (receptor o autor).
  • Conducta expressament agressiva (pegar, mossegar, etc.).
  • Canvis sobtats de la gana (especialment en adolescents).
  • Insomni o excessiu somni
  • Canvis d'humor constants i / o sobtats.
  • Desenvolupament o augment de malalties físiques (mal de cap, mal de panxa o no sentir-se bé) tot i resultar normals els exàmens físics
  • Convivència amb malalties greus, agudes o cròniques
  • Transicions (després de separacions, divorcis, canvis d'escola...)
  • Dol per mort de familiars i o amics.
  • Esdeveniments traumàtics.

Llamar

E-mail

Cómo llegar